En mil novecientos treinta ocho muchos jóvenes de diecisiete y dieciocho años fueron reclutados para una de las batallas más conocidas y cruentas de la guerra civil española. Esta película para televisión nos narra la historia de varios de ellos, alternando los acontecimientos del frente con los del propio gobierno de la República e introduciendo algún que otro romance surgido en el fragor de la batalla. Todo ello sin dejar en muy buen lugar a ninguno de los dos bandos, y con una ambientación sucia y realista que consigue ponernos en situación. Apenas ochenta minutos de duración, unas interpretaciones serias y diferentes tramas entrecruzadas agilizan y hacen muy recomendable este drama bélico que nos toca muy de cerca.
Mi puntuación: 6/10
El meu estimat pare en va ser allistat a "La Lleva del Biberó", és deia Josep Antoni Ibarra i Esteve, i quan jo era petita de tan en tan ens anava explicant totes les penes i dureses que en va haver de patir, fam, peus sagnants, puçes, malats amb tifus per beure l'aigua podrida, aguantar el fred de nit i la extrema calor de dia, la set, dormir al ras, i suportar les arengues dels que els manaven, i quedar corglaçats per veure afusellar companys que havíen fuguit, tots es deien perquè si són companys, va ésser ferit pel darrera d'un maluc, o sia a sota del cul, i li tallaven a l'Hospital Militar la cama des de dalt, Déu li va concedir una infermera que li va saber veure la bala, i això va ser el gran miracle que en va viure d'aquesta guerra per a homes que la van haver de portar a terme jovenets, i fer-s'he d'un día per l'altre homes que s'han d'enfrontar a les bales i a les canonades, i a l'aviació italiana i alemanya, va veure morir molts de companys, que el cridaven però que ell veia que no podía pas avançar dons l'hauríen ferit de mort, sempre va tenir present a un company del carrer on ell havía nascut el d'en Berengùer i Mallol, i quan baixava per l'escala i coincidia amb la germana d'aquest company que el va cridar i ell no va poder anar a salvar-.l'ho, sempre li deia el que li sortía del cor, i sempre el va recordar, a ell i a tots els companys que van lluitar com a herois per a la llibertat de Catalunya.És important per a la memòria històrica aquesta pel.lícula, doncs sempre en quedarà la memòria d'aquest jovent bonic i lluitador que de sobte és van haver de fer homes per a lluitar per guanyar la llibertat i emprendre el camí per a fer un nou país. Que Déu els concedeixi la pau i la llum de la vida eterna.
ResponderEliminarRamona Ibarra i Solà
Moltes gràcies Ramona per compartir la teva història.
Eliminar